| Venié de Tunisia. Tot pichonet que lo soleu de
son país l’avié pas assegurat d’una creissença armoniosa.
La medecina modèrna l’esperava dins un espitau grandaràs de Marselha. I foguèt subran acarat à la preséncia de la fada Electricitat e, segur, à sa filha la television. Aquela boita negra, sovent alucada, li avié permés un aprendissatge rapide d’un francés de cosina, remercejant l’emission de miègjorn de la cadena privada. Se faguèt un afeccionat beu dau balon e de « l’Ò-ÈM ». Après cada partida, l’endeman, t’assegurava un veritable rendut-còmpte e engaunhava tant lei gèsts que lei biais dei jogaires : avién pas besonh de se crompar lei jornaus aquélei que mancàvon la partida ! Taofic èra present davant lo fenestron ! Ara, a tornat, Taofic, dins son país, sensa ajuda per caminar. Es que regreta lei banhs ambé l’escuma dau sabon, lo cambajon e mai lo Champagne ? Bessai qu’ambé un passapòrt nòu tornarà aicí per nos remerciar e nos ofrirà un massapan de dàtils… Joanina DUGÀS, |