| RABATA-MALUR |
|
|---|
| Tra la gent dóu miéu
age, n'i aurà mai d'un que aurà gardat en memòria Rabata-malur
lou vouaturié que faguèt d'an e d'an lou servici Nissa Vilafranca
San Jouan e retour. Un curious persounage, en verità, aquèu Rabata-malur. Carrejava lou siéu mounde dintre d'una patacha mé de roda touòrti que menaçavon de s'en anà en douga au mendre repoumpèu. Mà cadun sau que, en mancança de cavau, lu ae troton. Paure cavau qu'aquelu de Rabata-malur : maigre à vous faire pietà, l’aurilha bassa, lu ginoui courounat, tenìon drech perqué èra la moda ! E vequì qu'un bèu jour, emé l’invencioun dei Tram, decidèron de metre en servici la ligna Nissa San Jouan e retour ... Rabata-malur li faguet màncou cas : «La miéu courriera, dihìa en qu voulìa l'audì, es autre cauva qu'aqueli mecànica dòu demoni ! D'aquì sièi mes, d'aquèu maladit trambalan s'en parlerà plus. Siéu iéu que lou vous diéu!» Mà, sièi mes plus tardi, s'en parlava de mai en mai, e pau à pau, un jour après l'autre li pràtiga de Rabata-malur, toui tant que li èron, laissèron la courriera pèr pilhà lou tram. Lou nouòstre brave vouaturié s'entestava. Decidet de baissà lu près, de desdoublà lu ourari, noun si vehìa qu'èu, lou cachimbau en bouca, ajoucat au plus aut de la siéu guimbarda desganguilhada, cada jour un pau mai, e vuèia, tant à l’anà qu'au retour. «Li meterai lou temp, brounchounava Rabata-malur que n'avìa gros sus lou piech, li meterai lou temp que caurà, ma lou farai petà aquèu trambalan, lou farai petà!» Ailas, siguèt èu que, pèr finì, deuguet plegà vela. E cresi que, de despiech, mesquin, li laisset la pèu! Lou tram, eu tambèn, un jour a despareissut...Si cau faire una rasoun... Francis GAG, Lou Sourgentin n°53, 1982 |