Mai passam lisc sus pagana leiçon
que pusleu qu'un sermon fach en catèdra
que condemna lo sègle a resemçon
ò un pecat pentit que jòga Fèdra
çò que me tèn de vos coronar
d'èdra
es çò que manca à nòstra
Trinitat
terrena : un tèrç de paradís,
l'oliva.
Ieu l’òme à la cisterna acastelat
cantarai donc la bèla plana argiva
ò de l'Aupilha à la Crau sa pariva
tala coma à ma vista s'espandís
ordres de nuèch que l'auba palla laura
estanh de bronze au trasmont que lusís
mirau sedós de la jornada saura
dobladura d'argent quand bofa l'aura.
Dirai la vida lenta de l'oliu
saba sàvia estremada en rusca eissucha
per un fulhum dos sègles renadiu
arbre torçut dins una lònga lucha
que cau trenta ans per que balhe sa frucha.
Segond l'item d'una antica rason
que ditz de defugir lo fòrt de cuecha
au plen d'estiu per la rèiresason
arredonís una forma condrecha
de druda carn en decembre perfiecha.
E sota lei torments d'un mistralàs
que morre fend à ronfle e bofe trenca
l'olivairitz culhirà a cabàs
calheta ò vermelhala galinenca
saurenca ò picholina selonenca
que'n còp qu'auràn racat son chuc amar
amb lei lessius la sal e mai la sciéncia
compausaràn lo concèrt lo pus rar
de tasts divins e d'umana paciéncia
amb dei sasons que víron la sapiéncia.
Mai pus enlà de tot dieusenc festin
e dei bàssei sabors d'uman regòli
quand ère enfant mon rèiregrand Martin
me menava ai secrets dau molin d'òli
amb l'esmòu d'un que monta au Capitòli.
De l'oliu lo trionf èra verai
quand au tresaur de la caforna cauda
lo rajolàs dau truelh segond lo rai
que tomba de galís ò qu'esbrilhauda
poussejava son aur dins l'esmerauda.
E s'ai pas renovat tau rabiment
me plai de rescontrar subre la toalha
lo flasco d'òli vèrd en complement
de la dorga de vin ont se miralha
un soleu colc e dau pan que se talha
à lescas dins la lutz. Es mon convit
à la vinha e au blat e trinitari
fau ma tostada ont l'òli es l'Esperit.
LA GACHA À LA CISTERNA, 2, Òme(s)