LA NATURA DAU CHIN
Miqueu èra tant fièr de son chin (« un bastard de raça », coma disié), e talament avié paur que s’escapèsse, que de lònga lo tenié à l’estaca.

« Mai enfin, li venién dire lei collegas, de que as crenhença ? Que te lo ràubon ? Coma vai que ton chin es estacat ? »

« De que me venètz cantar ? s’encanhava Miqueu. E mont avètz vist que mon chin es estat cat? Mon chin es totjorn estat chin ! »

ACUÈLH
SOMARI