| Version lemosina
Genier dins la legenda
aviá vint e nòu jorns.
Belier n’en aviá trenta,
l’autre n’èra gelós.
Genier en quela annada
aprèp lo guilhaneu
viviá son darrier ser.
Una vièlha
chaminava dins los bòscs:
paubra vièlha
que fasiás-tu dins los bòscs?
Se mocava la vièlha:
“Genier ses achabat!
Ton fred me pica gaire,
deman se levarà!”
“Presta-me doas jornadas!”
leidonc disset Genier:
entau faguet Belier.
Vèu, la vièlha,
que lo fred se fai mai fòrt!
Vèu, la vièlha,
que lo Genier n’es pas mòrt!
Los dos laires de rire
e de foetar de fred,
e giala que te giala
la vièlha moriguet,
mas Genier sens paraula
jamai pus n’a rendut
los dos jorns à Belier.
A, la vièlha,
quò es per quò que Belier
per ’na vièlha
es pas tant long que Genier.
|
Version provençala
Janvier dins la legenda
avié vint e nòu jorns.
Febrier n’avié trenta,
l’autre n’èra gelós.
Janvier en aquela annada
après Cap d’An
vivié son darrier sera.
Una vièlha
caminava dins lei bòscs:
paura vièlha,
que fasiés dins lei bòscs?
Se garçava la vièlha:
“Janvier siés acabat!
Ton freg me ponhe gaire,
deman se levarà!”
“Prèsta-me doás jornadas!”
alora diguèt Janvier:
ansin faguèt Febrier.
Ve, la vièlha,
que lo freg se fai mai fòrt!
Ve, la vièlha,
Que janvier es pas mòrt!
Lei dos laires de rire
e de foitar de freg,
e gèla que te gèla,
la vièlha moriguèt,
mai Janvier sensa paraula
jamai plus a rendut
lei dos jorns à Febrier.
A, la vièlha,
es per aquò que Febrier
per una vièlha
es pas tant lòng que Janvier.
|