òu
Gé ti fas vielh
As totjorn lei tieu guinhas de jove
Aquel plec à l'entorn de la boca quora ti ries
E la tieu bereta de travers
òu Gé pauva un pauc lei tieu mans
Siés solet
Lo sabi
À ieu mi pòdes pas cuntar d'istòrias
Una frema l'auries ben pilhada
Mas aquí
Lei nuèchs d'invèrn vi rólhon la tèsta
.
E lei fremas s’en son enanadi
Alora si trovèm totjorn tresquatre per beure un còp
Parlar de la caça e d'aquel pòrc mancat cinc còps
Ò per dire de mau de Filo quora es pas aquí
Mas segur que quora si sèrra la pòrta
Ti sentes colhon, e Gé ?
Li es lo pan sus lo taulier e lo fuèc amurcit
As pas fam esto sera Gé ?
Vèn pas cada jorn à ben de s'estirassar
la vida
Aí !
Mas deman aganterèm la lèbre e si mangerèm la fricassada
Deman destaperèm aquela bòna botelha
E anerèm pissar còntra la pòrta de l'autre aucèu
de Joan
Siés d'acòrdi Gé ?
Gé cen qu'as ?
Ti plores
Non far l'estaci, vène mé nautres !
Anèm cantar, anèm trovar Toina
Menta-mi un pauc aquela nuèch ! Anèm, vène Gé
!
Alan PELHON, Coma una música,
Z’Editions, 1989.
|