TIÈRA DEI COMPTINAS
boton 1) Aupenc
2) Francés (sovenir d'enfança)
3) Creacion personala (en provençau)
4) Lemosin (de la Bassa-Marcha): lièbe
5) Auvernhàs: lebròta
6) Bearnés: porriqueta
7) Comptina de Sospeu: lebrassa
8) Auvernhàs: lebròta (varianta)
9) Occitan: version un pauc coquina... (Enric CAMARET)
10) Provençau (Gui MATIEU)
11) Provençau (Ives-Loís ROUX - Carpentràs)
12) Una version provençala: chachats.
13) Una version provençala: lebreta.
14) Una version provençala: becassa.
15) Site de comptinas divèrsas, de cançons, etc.
16) Una comptina en provençau.
17) Una istòria d'uòu...
18) Lo pan e lo vin...
19) La lebreta, encara...
20) De començar per lo menut...
21) Parier, en francés.
22) Tua-pesolhs (autra version)
23) Una varianta...
24) Quiriquiquí!
25) Coín!
Cada comptina se deu legir en començant per lo gròs det (se non es donada una indicacion contrària).
ORIGINA DEI COMPTINAS
Aquel vai lavorar,
Aquel pòrta la civaa,
Aquel fai la sopa,
Aquel la manja tota,
Aquel ditz: "pieu, pieu, pieu,
I a plus res per ieu".
Version de CHAMP-CELAT (05), que me comuniquèt Alan PROREL.
Avètz vist mon gròs det?
Se saup tenir solet.
Après vèn lo guinhaire,
Que mòstra cada caire.
E lo det dau mitan,
Segur es lo plus grand.
Lo quatren, qu'a l'aneu,
Saup ben faire lo beu.
L'auriculari, enfin,
Es eu lo mai coquin.
Creacion personala.
La lièbe.
Queu 'quí l'a vude,
Queu 'quí l'a atrapade,
Queu 'quí l'a sagnade,
Queu 'quí l'a manjade;
Au champ le p'tit marmiton,
T'auràs ren deu tot!
Aquesta version me vèn de L'Age-Michasne (Bussiera-Peitavina, 87). Me la donèt ma bèla-maire.
La lebròta
A passat
Per aquela combòta.
Aquel d'aquí l'a vista,
Aquel d'aquí l'a tuada,
Aquel d'aquí l'a espelada,
Aquel d'aquí a suçat lo sang,
E lo petionèl que ne'n voliá tant
N-a 'ut res de tot:
Que de còps de baston,
Que de còps de baston.
Fuguèt publicada la version dins lo parlar de la Bassa-Marcha lemosina dins LO CONVISE n° 18. E leis escolans de Plèus (15) escriuguèron dins lo n° d'après: "A Plèus, aquela comptina es totjorn d'actualitat, mas i a quauquas diferéncias". E la revista publiquèt doncas la version aquí que donàvon aquélei bràveis enfants...
Una varianta es presentada mai bas.
Per aquera carrereta
Qu'i a passat ua poriqueta,
Aqueth que l'a vista,
Aqueth que l'a gahada,
Aqueth que l'a plumada,
Aqueth que l'a hicada 'n topin,
E aqueth que se'n a hèt un grand bocin.
Version cantada per Marcel AMONT dins lo disc "Canta en biarnés" (1979). Es una galina, en plaça d'una lèbre, mai l'istòria es ben pariera...
Aquer va à la caça,
Aquer poárta una lebrassa,
Aquer la fa coáser,
Aquer la manja ,
E lo paure mermelin,
Leca, leca lo tondin.
________

Aquer va a caça,
Aquer l’espuelha,
L’autr’o fa còser,
L’autr’o manja,
E o pichinin se leca o tondin.

Es una version de Sospeu (rèire-país niçard). 
De confrontar m'aquela d'après (de Toscana) e m'aquela en lemosin(6) e aquela d'Auvernha (7).
Una lebròta
Es passada aquita
Per aquela pradelòta.
Aquel l'a vista,
Aquel l'a tuada,
Aquel l'a escorgada,
L'autre a suçat lo sang,
E lo paure pichinèl que ne'n voliá un bocin
N'a pas agut res de tot!
Es una varianta dau n° 7, publicada dins LO CONVISE n° 33 (R. FRUQUIERA)
Tua pesolh !
      Lèca plat !
      Grand gusàs !
      Pus grand que tu !
      Pichòt nené !
Version un pauc coquina, mandada per En Enric CAMARET.
AQUEU DITZ ...
(dire de l'ora d'ara sus lei dets de la man)

Aqueu ditz qu'ama lo soleu,
Aqueu ditz que vòu un ostau
Aqueu ditz qu'a pron de sòus,
Aqueu ditz que lo pretz li fai pas paur,
E aqueu ditz : « Riu piu piu ! «I a pus ren per ieu
Qu'à trabalhar la tèrra
Me siéu crebat lo cuòu ! »

Gui MATIEU
Armanac de Mesclum, an 2004
Aquèu va a la caça,
Aquèu, pòrta la biaça,
Aquèu fai la sopa,
Aquèu la manja tota
E aquèu ditz :
"Piu, piu, piu,
I a plus ren per ièu !
Ives-Loís ROUX
(Carpentràs)
Pas gaire diferenta de ma version de Champ-Celat.
Aqueu vai à la caça,
Aqueu a tuat tres chachats,
Aqueu lei pluma, lei fa coire,
Aqueu lei manja,
Aqueu, pechaire, a rèn de tot.
En provençau, mé tres chachats...
Ta pichona man
La gardi dins ma man.
Aquí li a una planeta
A passat una lebreta.

Aqueu la vei,
Aqueu la caça
Aqueu la fricassa
Aqueu la manja
E aqueu ditz : pieu, pieu,
Li a ren per ieu ...

En provençau, m'una lebreta...
Quand passa una becassa

Aqueu va a la caça
Aqueu la fricassa,
Aqueu la bolhís
Aqueu la rostís
E lo paure richichiu ditz :
çò qu’arrapi es mieu.

En provençau, m'una becassa...
Aqueu ditz que vòu de pan,
Aqueu ditz que n’avèm pas.
Aqueu ditz : « Coma farèm ? »
Aqueu ditz : « Coma porrèm… »
E l’autre fa : pieu pieu pieu
Cu travalha viu !


Aqueu a fach l’uòu
Aqueu l’es anat cercar
Aqueu l’a coïnat
Aqueu l’a tastat
E lo paure pichon
N’a ges manjat.

Aquel va quèrre de pan
Aquel va quèrre de vin
Aquel bota la taula
Aquel trempa la sopa
Aquel ditz: “Bon apetís”


Sus aquela planeta
Passèt una lebreta
Aquel la vegèt
Aquel la tuèt
Aquel la faguèt còire
Aquel la mangèt
E lo pichon plorèt:
“I a pas res per ieu!”

Encara una version de la lebreta...
Quinèl
Reganèl
Rei de totes
Pasta-farina
Quicha-pesolhs / Cruca-pesolhs.

(Aquela comença per lo det menut)
Jeu de doigts

(Français)

Tout petit
Roitelet
Roi de tous
Pétrit-farine
Tue-poux

Lo meme en francés...
Pichon nanet
Pus grand que tu
Grand gusàs
Leca plats
Tua pesolhs

(Aquela comença per lo det menut)
Es pariera à la 15, mai dins l'autre sens...
Tuga-pesolhs / Tua-pesolhs
Mòstra-camin
Lèca-plats
Pòrta-anèla
Cura-aurelha

(Aquel comença pel poce)
Aquel se'n va a l'aiga
Aquel se'n va al vin
Aquel se'n va al vinagre
Aquel se'n va a la sal
Aquel ditz: Quiriquiquí!


Aquel se'n va al bòsc
Aquel se'n va al prat
Aquel se'n va al fangàs
Aquel se'n va al riu
Aquel ditz: Coín!



 
Se coneissètz d'àutrei comptinas dau meme tipe (e n'i a segurament un gròs molon que ieu coneissi pas...), me lei podètz mandar e saràn inseridas dins aquesta pagina.

N'i a encara d'autras (en francés e en italian) sobre mon site personau:
visitar

N'en podètz trobar un fum (en italian, en francés, en espanhòu, en anglés)
à l'adreiça seguenta:
http://www.filastrocche.it


 
 

SOBRAN
ACUÈLH