| LO CAPUCHIN |
| Un paire capuchin quistava
dins las campanhas per son monastèri. Passèt un jorn dins una
bòria ont i aviá una truèja que porcelava. E bèstia,
fasquèt onze ganhons lachancs e n'aviá que dètz tetinas.
Tot lo monde sap que cada porcelon s'empara en nasquent d'una tetina, ne càmbia
pas e sap totjorn la reconéisser. L'onzième porcèl èra
donc condemnat a perir. Lo donèron al capuchin que lo metèt
jos sa capeta e... partiguèt. Dins un vilatge vesin dintrèt a z un ostal ont i aviá una truèja que aviá pas faches que tres porcèls. Lo capuchin lor donèt lo porcelon que foguèt plan content de poder s'avidar. Profitèt viste. Venguèt lo pus polit dels quatre. E, dins l'ostal, l'apelàvon pas que lo Capuchin... Al cap d'un an, lo paire capuchin tornèt passar a n aquel ostal e quitament demandèt a l-i jaire. Çò que li refusèron pas... Vas las tres oras del matin, entendèt lo monde de l’ostal que s'èron levats – anàvon, veniáun, afairats, totes cambavirats e que disiáun entre eles : - Cal tuar lo Capuchin! Anam tuar lo Capuchin. Lo paire capuchin qu'èra pas al corrent del nom donat al pòrc qu'aviá portat antan, foguèt sasit d'esglasi. Se lèva, se sauva per una pòrta de darrièr e, dins lo cuc, tròba una pòrta bassa al fons de la cort. La duèrb e va se rescondre dins una espècia de cabana. Pauc de temps après, arríban tres o quatre òmes. Duèrbon la sot [aquò èra dins la sot del pòrc que s'èra escondut lo paire] e, ambe una pichòta lantèrna, cèrcan dins la sot. Pas de pòrc, mas véson lo paire capuchin arrucat dins un caire. Totes se crídan : - Lo Capuchin s'es cambiat en paire capuchin ! Çaquelai lo mèstre de l’ostal, que començava de crentar per son pòrc, s'avança de qualques passes. Lo capuchin crida : - Perdon ! Me tuèssetz pas ! Vos donarai tot l'argent que ai... - Es pòrc o òme ? demanda lo païsan. - Soi lo capuchin qu'avètz fach jaire la nuèch passada. - Mas i aviá un pòrc aicí ? - Se pòt ben ! Quand soi dintrat, ai ben comprés, dins la nuèch, que quicòm sortissiá... Agèron pas de pena a retrobar Lo pòrc. E li faguèron son compte... Lo paire capuchin, praquò, n'aviá susada una. Sa bona accion li aviá pas reüssit ... Ò prenguèt per l'Amor de Nòstre Sénher e contunhèt sa quista. Joan CARBONÈL, LO CONVISE N° 47, 2004. |