Loís BELAUD DE LA BELAUDIERA
 Ieu mòri de regret... (LOS PASSATEMPS, sonet 149)
belaud
Ieu mòri de regret pensant à la partença
que faire siéu constrench au terren franchimand,
car sènti que mos uèlhs ailà morràn de fam
luènh de mon beu soleu qu'esclara la Provença.

E combèn que farai una grand diligença
per tornar reveser l'uèlh murtrier e uman
d'aquela que mi tèn esclau sota sa man,
ai paur que morrai leu, privat de sa presença.

Tos plasers, Carmentrant, n'auràn per mi valor,
e non regretarai ni danças ni tamborn,
mascas ni masquilhons, ni timbós ni timbalas.

Solament de ton uèlh lo regret mi serà,
que dedins mon cerveu mai de bruch eu farà
qu'au mes ensafranat un tropeu de cigalas.

(adaptacion en grafia classica)

ACUÈLH
SOMARI