| Quàuquei paraulas ausidas à l'entorn dau rond... |
|
| Dins lei corsas camarguencas que vese cada dimenjada
(n'i a mai de 800 per sason ! ), me sufís pas que d'escotar lo monde
que son assetats à costat de ieu per passar de bons moments. E vaquí
d'istòrias vertadieras per sorrire !
* Dins leis arenas de Peròls, pròche
Montpelhier, un nenon de cinc ans s'emmasca un pauc e demanda à son
papet : “Papet, papet ! Diga, lo que sortís dins l'arena, es un buòu
ò una vaca?”
* À la fin de la corsa au Grau dau Rèi per la fèsta d'estiu, lo temps es fòrça mascarat. Lo monde espèron la bandida que farà sortir lei buòus de l'arena entre sei gardians. E òm espèra e òm espèra... Talament que dos vièlhs que son aquí romégon e un ditz à l'autre: “E ben ! s'esperam un pauc mai, crese qu'aurèm una polida abrivada de cagaraulas, que vai plòure!”
* Dins un corsa de buòus joves ambé
de rasetaires estatjants, un vièlh crida: “Prèn-lo de fàcia
aqueu buòu !”
* Ais Aigas Mòrtas dau temps de la fèsta,
à la corsa dins lo plan montat davant lei barris, un torista “ponchejaire”
passa davant la vaca. L'animator, au micrò, li ditz :
* À Marsilhargas siéu drecha darrier
lei travetas (barras de fèrre lòng la còntra pista de
l'arena). À senestra, un tipe, pas tròp fin, charra de lònga
per dire de colhonitges. Au tresen buòu càmbia de plaça.
Mon amiga me fai :
Lisa GRÒS |